On vull anar a parar és a l’estafa que representa la T50/30, i la impossibilitat de trobar un bitllet que s’adapti a les necessitats d’un estudiant o treballador que utilitzi el servei de tren (+metro o bus) per anar i per tornar, un cop cada dia laborable. Així de senzill.

Un mes normal i corrent, de mitjana té 22 dies laborables, que representen 44 viatges integrats. Si només utilitzo el tren per anar a treballar, per què vull 50 viatges? Tenint en compte que cada viatge (de 3 zones) surt a (87.20€ / 50 = 1.74€) i es malgasten 6 viatges al mes, ens estan estafant 10.44€ mensualment. Segurament l’explicació oficial de ser alguna cosa semblant a “els viatges extra són per si has de fer servir el tren o el metro de forma excepcional, tant entre setmana com els caps de setmana“. Si tal fos el cas, ja em compraria una T-10 per cobrir aquests viatges esporàdics, però el que és un ultratge és que te’ls cobrin preventivament!

Per no parlar de que aquest títol és “unipersonal“. Si ja és mafiós de per si el seu cost, no pots ni amortitzar els viatges sobrants picant per la teva parella o per algun amic o familiar. És clar, no fos cas que gastessis els 50 viatges dins del termini i no els sortís rentable el negoci!

L’alternativa és la T-Trimestre. Estafa encara més gran ja que el seu cost és més del triple que la T-50/30, fet que la descarta instantàniament pels usuaris “d’anada i tornada” entre setmana, i únicament la justifiquen els usuaris intensius del transport públic. És evident que algú resident a la ciutat de Barcelona li traurà molt més partit a una T-Trimestre d’una zona, ja que és més probable que agafi el Metro o el Bus més de dos cops per dia laborable, però pels que “venim de comarques“…

Pels joves, encara tenim una alternativa que es diu T-Jove, que amb un ús “d’anada i tornada” per dia laborable, té un cost per viatge de 1,50€, assequible i raonable, i més si pensem que en 3 mesos és probable que es faci algun que altre ús excepcional. Però com ja he dit, em sembla lamentable que una “cosa” que porti la paraula “Jove” al nom, pugui arribar a costar 290€ (T-Jove de 6 zones) i no es pugui pagar de forma fraccionada. Per no parlar del fet que sigui de cartró i que si la perds, es deteriora o te la roben, et fots!

Està molt bé potenciar l’ús del transport públic, incentivar que la gent l’utilitzi, però no es pot pretendre és bonificar exclusivament als usuaris intensius. Crec que s’haurien d’explorar noves formes de comprar títols de transport, com ara targetes de plàstic re-utilitzables i amb tecnologia RFID, que no es malmetessin amb el temps i que es puguessin recarregar per internet. Senyors, la tecnologia existeix i està per utilitzar-la!

Una altra bona bona mesura, menys costosa d’implementar, seria alguna cosa semblant a la T-Laborable, que es cenyís exclusivament a l’ús d’anada i tornada per dia laborable. Si volem fer viatges esporàdics, tindrem la T-10 preparada al moneder i llestos!

Espero que us faci reflexionar. Si teniu algun suggeriment, comentari o queixa, serà molt benvingut.

Salut!

Tant a nivell local, com per exemple a Cardedeu, com a nivell nacional a la Generalitat de Catalunya, el PP està guanyant-se una posició de centralitat política que no havia tingut mai, si més no tan reforçada com ara. A Cardedeu, el Grup Municipal ens vol fer creure que no tenien cap altre alternativa que no fos el PP, “els únics són responsables i que volen tirar el poble endavant“. CiU i PP, acompanyats de GpC (que els ha tocat la grossa de Nadal amb la regidoria de Serveis Socials i Gent Gran) han esdevingut l’equip de govern de la vila de Cardedeu.

A la Generalitat tres quarts del mateix. “Que dolents que són els altres, que no volen acostar-se a nosaltres, i ens veiem obligats a pactar amb el PP, que són més responsables i volen tirar el país endavant”. Amb aquest missatge constant i hipòcrita fan arribar a les nostres llars la idea de que no hi ha més remei que recolzar-se en el PP per rutllar el país, i això és catastròfic. Això està calant i la gent s’ho comença a creure. Ajudats pels de sempre (Grup Godó ejem ejem), la societat està assimilant els espanyolistes de dretes com un soci que, escolta, no són pas tan dolents si ajuden a la Generalitat, no?

Fa poc vaig participar en un fil de discussió a la llista de correu de Cardedeu on, juntament amb altres companys, criticàvem el pacte local de dretes CiU+PP (i GpC), i senyores i senyors, les respostes que hi havia semblàvem més centrades criticar els pactes passats a l’Ajuntament que no pas al que està succeint ara mateix. S’ha de dir que la mostra de gent habitual a la llista de correu no és representativa en absolut de tota la població de Cardedeu, però el que per mi és un fet indignant, macabre i obscur, com és el fet que el PP prengui poder a les administracions catalanes (Ajuntament de Barcelona, consells comarcals, diputacions, etc.) sembla que “bueno, ja m’està bé” a molta gent.

Recordem que el Partit Popular és aquell partit que va fer una campanya per demanar signatures contra l’Estatut (aquell que després en Mas va esmenar amb Zapatero, i ara diu que vol el Pacte Fiscal. Si només tinguéssim una mica més de memòria…). Recordem també que el PP està al darrere de la campanya contra el català a les escoles, i és responsable de la situació de crisi estatal, fomentant la bombolla immobiliària (com està la costa mediterrània?) i la ma d’obra barata per a la construcció, que ara es troba tota a l’atur.

Despertem, obrim els ulls i adonem-nos que l’enemic està entrant a casa nostra i que, si no hi posem remei, arribarà fins la cuina. Contra les polítiques del PP i les retallades de CiU no ens podem quedar de braços creuats. Us animo a participar en qualsevol protesta organitzada, manifestació i concentració per reclamar allò que ens hem guanyat treballant i ara ens ho volen treure pel bé dels mercats.

I el català, no es toca.

Salut!

Aquesta persona ha de ser algú que cregui fermament en la llibertat de Catalunya, i en general, en la llibertat de qualsevol altre poble. Per a mi és inimaginable que un polític que representi el poble de Catalunya, no tingui la total convicció del dret a l’autodeterminació dels pobles. Quina mena de persona és aquella que té por d’un referèndum? Quina mena de polític és aquell que tem preguntar als ciutadans què és el que volen fer? No som dignes els catalans de participar i dir-hi la nostra, en una consulta sobre la independència? Tal i com deia la pancarta de la gran manifestació del 10J, “Som una Nació. Nosaltres decidim.” Tot el que estigui fora d’aquesta frase, no val per res en la política que s’ha de fer fora de Catalunya.

El candidat per Madrid també ha de tenir clars els interessos que representa. Aquest punt és molt interessant, ja que com a català jo tinc el dret a exigir un polític que defensi els interessos de Catalunya, quan es parla d’infraestructures, de llengua, de justícia, d’educació, de treball, etc. En aquestes hores tan greus, on la victòria aclaparadora del PP està a punt de ser una realitat, no ens podem permetre un representant que respongui a interessos aliens als catalans, com concessionàries d’autopistes madrilenyes per posar un exemple. L’hipotètic escenari on el representant català a Madrid tingués interessos exteriors als catalans, ens portaria únicament a una pèrdua de poder i de capacitat de decisió i gestió, per no parlar de la independència a l’hora d’escollir el sentit del nostre vot en les qüestions més importants. Pressupostos generals de l’estat? Que s’ho facin ells. Crisi? Que la paguin ells. AVE radial? República del Sí.

Un candidat a Madrid ha de ser algú amb empenta, obert a tothom, algú que sàpiga gestionar equips de persones, que pensi en els viatges a Madrid com viatges a l’estranger, independent i independentista, cult, cultivat i sobretot sobretot, que vulgui anar a Madrid per no tornar-hi anar.

Per totes aquestes raons, Alfred Bosch és el candidat que Catalunya necessita. El dia 20 de novembre, Catalunya Sí.

“Apoyaré…”

… i va acabar amb la sentència del TC tot just fa un any i escaig.

No. El que ens hi juguem és qui defensarà els nostres interessos com a catalans; qui pujarà a la tarima i exposarà la situació de greuge que es viu a Catalunya; qui anirà a Madrid i, sense embuts, exigirà el que és nostre i, a poder ser, la independència; qui defensarà exclusivament i única els interessos dels catalans i catalanes, no els interessos d’empresaris madrilenys, grans fortunes de Castella, etc; qui dirà clarament que l’AVE és un estafa, que el PER porta més de 25 anys que és caduc; qui…

Us vull facilitar algunes peces d’informació de l’actuació del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, per tal de fer visible la feina dels nostres diputats, i de com es deixen la pell quan es tracta de defensar Catalunya.

• ERC pide al Gobierno que se pase al software libre (El Mundo)
• El Congrés aprova una moció d’ERC que insta el govern espanyol a aprofundir en la democràcia (3cat24)
• El Congrés, a proposta d’ERC, compromet el govern espanyol a presentar les balances fiscals cada 3 anys (3cat24)

I a l’altre costat de la balança, tenim CiU, el “grup fort catalanista” a Madrid, els guardians dels nostres interessos, perquè tenen a Duran i perquè tenen més diputats. I és que tot es redueix al número de diputats? Hem d’aparcar els nostres ideals i les nostres conviccions per donar suport al partit més influent de l’hemicicle?

• El Govern tira endavant la reforma de la negociació col·lectiva amb les abstencions de CiU i PNB
• CiU sale al rescate de las concesionarias de autopistas en Madrid

Reflexionem, si us plau, reflexionem sobre a qui hem de dipositar la nostra confiança, sigui influent o no, ja que aquesta mateixa premisa és la causant de l’anomenat “vot útil”, i que mou milers de vots independentistes i d’esquerres a les files del PSOE, únicament per la por que el PP torni a governa. Que tornen? Que tornin, ja els rebrem com es mereixen…

Ahir el grup municipal d’ERC Acord Independentista va entrar al registre de l’Ajuntament de la vila una moció per adherir-nos a la proposta del consistori de Vic per crear l’Associació de Municipis per la Independència. Es tracta d’un projecte engegat per l’alcalde Vila d’Abadal (UDC) i recolzat pels grups municipals de CiU, ERC, ICV, SI i la CUP.

Fragment Moció AMI

Moció Municipis per la Independència_Cardedeu

Encara és d’hora per valorar l’impacte i la funció que tindrà aquesta associació, així com les adhesions que acabarà tenint i el suport popular que generarà, però el que a ERC-AI Cardedeu tenim clar és que volem que el nostre poble hi sigui present. Per això cal esperar el posicionament de la resta de grups municipals que, tot i imaginar-nos algunes posicions, n’hi ha que de fet encara no estan del tot clares, i són clau perquè la moció tiri endavant. Així, personalment convido a totes les formacions a llegir la moció, estudiar el cas i donar-li suport al proper ple del dia 29 de setembre.

Tanmateix convido a tothom de Cardedeu a assistir al proper ple, com he dit el dia 29 de setembre, on es debatran diverses mocions a part de la que avui us presento, com una presentada pels grups municipals de la CUP, ICV, GpC i ERC que transmet la moció que van presentar els indignats de la vila.

Ens veiem el proper dijous a l’Ajuntament.

I això que fa un temps a mi me la portava fluixa tot el que sonés a vegetarianisme, veganisme, ous ecològics, llet de granja, explotació animal, hormones i metalls pesats. Per què coi m’havia de preocupar si l’únic que m’interessava era trobar-me la safateta de botifarres Consum a 1,59€ i poder sopar carn amb un bon plat de macarrons amb tomàquet fregit.

Sabeu què passa? Que fins que no t’ho expliquen i hi dediques una estona de pensament, hi ha coses que ni se’t passen pel cap. Hi ha reflexions que triguen a madurar, que has d’haver pensat una bona estona, donar voltes al tema i curiosejar bastant com per arribar a una conclusió ferma i argumentada.

I això és el que m’ha passat a mi. Després de discutir i debatre amb la meva germana, vegana de les convençudes, sobre la sobre explotació dels animals (posem pel cas les vaques amb la llet i les gallines amb els ous) un no té més remei que estar d’acord amb els seus arguments.

I dic que no té més remei per una raó molt senzilla: amb quina cara haig d’anar jo pel carrer sabent que menjant ous no ecològics (els etiquetats amb un 2 o un 3) estic contribuint a l’explotació d’animals que no tenen cap culpa que jo sigui omnívor? Quina cara haig de posar quan al pagar una safata de llom de porc sé que aquest ha estat manufacturat per a ser matat i consumit. Dic manufacturat perquè és així; els porcs d’on surt la carn del súper no han estat criats, han estat manufacturats, de la mala qualitat de vida que han tingut. Com puc anar tranquil pel carrer sabent que amb l’actual creixement demogràfic i de consum, la societat no és sostenible i no serà capaç de sobreviure per ella mateixa?

A mi m’encanten les truites de patates, els entrecots i les hamburgueses, i molt!, però no puc tapar-me els ulls davant d’una realitat cruel: per satisfer la nostra gana de tot, en qualsevol moment i en qualsevol quantitat, estem explotant éssers com nosaltres, vius. No és just, ni ètic ni res de res.

L’excusa de que l’espècie humana és omnívora fa temps que va deixar de ser vàlida. Si tenim la capacitat d’arribar a la lluna, podem alimentar-nos sense explotar altres éssers vius, i això és indiscutible.

Amb això passo al segon tema: el tenir de tot en tot moment. L’altre dia em va donar per mirar l’origen de la fruita del Consum (dic Consum perquè és el que tinc a prop de casa), i com era d’esperar les taronges venien de Sud Amèrica, igual que els kiwis i no-se-quina fruita més.

Tenim dret les persones a menjar la fruita que vulguem, encara que no sigui de temporada? Sabem el cost en carburant i CO2 de portar les taronges refrigerades des d’Amèrica del Sud? Creieu que el model de transport marítim, amb mega-vaixells propulsats per gas-oil, no és ni remotament sostenible?

Aquí he pres una decisió important. A casa meva, i sempre que estigui al meu abast, només hi haurà productes de temporada, i si pot ser collits a prop de casa. No és normal que la gent estigui acostumada a tenir taronges a l’estiu i pomes a l’hivern. No és normal perquè senzillament no és el que toca. Hem adquirit uns hàbits de nous rics, de tenir a la nevera de casa tot el que ens vingui de gust, hagi de venir del poble del costat, d’Amèrica del Sud, d’Austràlia, o del fons del mar.

És dramàtic que algú no estigui ni mínimament conscienciat de que el model de consum actual no s’aguanta per enlloc. Quan el preu del carburant no permeti moure els vaixells de càrrega o faci que el transport sigui massa car, ens n’adonarem a marxes forçades de que la societat està instal·lada en un modus operandi voraç i sense fonament. Segurament s’acabarà trobant substitut pel carburant fòssil, però també hem de tenir en compte que per fer créixer tots els arbres fruiters, blat, hortalisses, etc. s’utilitzen tècniques que tampoc són ni sostenibles ni ecològiques. Adobs, pesticides, modificacions genètiques perquè les plantes resisteixin una mena de productes i així poder fer guerra de llavors (Monsanto, ejem…). No, o es canvia el model, poc a poc però amb voluntat de ser sostenibles, o ens ho trobarem massa tard.

Fins aquí per avui, que feia molt de temps que no escrivia i tenia ganes. El següent episodi serà sobre l’ús i abús de la benzina, el transit de vehicles, etc.

Avui he fet una altra passa: es tracta de fer cerques a Google amb el protocol HTTPS, de manera que només Google i tu sapigueu què esteu cercant. L’únic requisit per ensenyar-vos com es fa és que feu servir el navegador Google Chrome.

D’entrada si obriu una nova pestanya i feu una cerca, us la farà amb la versió no xifrada del cercador, però seguint aquests passos a partir d’ara la fareu amb https://encrypted.google.com

1. Feu clic amb el botó dret a la barra d’adreces web i cliqueu “Edita els motors de cerca”
2. On diu “Altres motors de cerca” veureu que hi ha una línia que està buida i us demana que afegiu un motor de cerca nou. Aquí escriviu per exemple “SecureGoogle”
3. On posa paraula clau, escriviu “google”
4. I finalment on diu URL amb %s en lloc de la consulta hi escriviu això: https://encrypted.google.com/search?sclient=psy&hl=ca&site=&source=hp&q=%s
5. Per acabar, si passeu el ratolí per sobre de l’adreça que acabeu d’escriure, veureu que apareix un text que diu Estableix com a predeterminat, on hi heu de clicar. A partir d’ara totes les cerques que feu escrivint les paraules clau a la barra d’adreces del navegador, es faran a través del servei xifrat de Google.

Ja ho tenim. Fàcil i útil per augmentar una mica més la vostra seguretat i privacitat a la xarxa. Si us ha semblat útil no sigueu vergonyosos i deixeu un comentari. ^^

Ahir, a la Sala de les Columnes, es va dur a terme la presentació pública d’aquesta imatge, amb la participació de membres de la comissió de Festa Major, la regidoria de cultura, el tècnic de cultura, l’alcaldessa de Cardedeu i evidentment el protagonista, en Pau.

Enllaç a la Nota al web de l’Ajuntament

Enguany hi ha una novetat a la organització de la FM. S’ha habilitat un web on es podrà anar seguint tota l’activitat, consultar el programa diari, compartir contingut en diferents xarxes socials, etc. Aquest web és www.festamajorcardedeu.cat 

Tot seguit, i per finalitzar aquesta blocada, us deixo amb el cartell de la FM. Fins la propera!

Com podeu veure, des de l’anterior blocada a aquesta hi va un mes de diferència. En aquest mes, he tornat d’Erasmus, m’he adaptat un altre cop a Catalunya (no m’ha costat gens!), he visitat a la majoria d’amics i gent que havia de veure, he recuperat l’activitat a la secció local municipal i, fins ahir al migdia, he estat a l’Acampada Jove 2011. I a més, com a organitzador. Toma ya!

L’Acampada, ja de per si un event musical i cultural molt important als Països Catalans (si no el més important), ha estat una de les experiències més enriquidores per mi des de que milito a les JERC, on he conegut a la gran majoria de militants del Vallès Oriental i Occidental i militants d’altres regions, així com al portaveu Gerard Gómez i al secretari d’organització Oriol Clusells.

Des de la meva posició de militant de base, he ajudat en les tasques de servei d’ordre, vetllant per la seguretat dels assistents i per a que tot es desenvolupés sense cap incident ni risc. És aquesta tasca la que m’ha permès estar molt més al costat dels altres militants, conèixer-los i aprendre coses de cadascun d’ells. Ha sigut en aquesta tasca, col·laborant amb l’organització, on m’he deixat la pell (literalment la de les mans) carregant bidons de beguda abans d’obrir les portes el primer dia, on he hagut de passar hores i hores vigilant que ningú entrés vidres ni altres objectes perillosos dins la zona de concerts, i on he hagut de vetllar per a que cap galtes se’ns colés a posar-se cubates ell sol. Però tot esforç té una recompensa, i aquesta ha estat la de poder dir que he aportat un granet de sorra al bon funcionament de l’edició d’enguany de l’Acampada Jove.

A part de la feina, que de debò que el deixa a un esgotat, he pogut gaudir de grups mítics de la música en català, i que encara no havia vist en directe. En particular vaig riure molt amb la música de Miquel del Roig, vaig cantar i ballar amb La Pegatina i vaig poder veure als Modena City Ramblers, un grup italià que no massa gent coneixia (a jutjar per l’acollida que van tenir), però que jo tenia vistos per YouTube i, com us dic, em va fer especial il·lusió veure’ls.

Això és tot per avui, una abraçada a tothom!

El que ho va fer espectacular va ser, sens dubte, el muntatge tècnic. Si escoltar música electrònica en una discoteca ja acostuma a ser bastant impactant, fer-ho en una sala de concerts, amb la quantitat i qualitat dels altaveus que hi havia, us asseguro que et deixa sense paraules.

Vam estar unes 5 hores a dins, de les quals 3 se les va quedar el convidat estrella, DJ Tiësto, fent-nos ballar a ritme de temes tant mítics com Adagio for Strings i C’Mon, entre d’altres. Espero que en els propers dies algú publiqui fotografies o vídeos de l’actuació, ja que no vaig voler portar la càmera.

Us deixo amb un tall d’una actuació passada. La intro de per si és espectacular: